Dir que la indústria de la moda s’enfronta a un repte de sostenibilitat seria un eufemisme. La producció de roba s’ha duplicat en els últims 15 anys com a conseqüència de la demanda de peces de vestir, impulsada per una classe mitjana global en creixement. Això ha impulsat la moda a la posició indesitjable com la segona indústria més contaminant del món.

Fonamental per a la crisi de la contaminació és la noció molt arrelada que la moda, com a concepte, tracta sobre el “nou”. Aquesta idea dóna suport als models de negoci industrials i lineals de la moda. En conseqüència, cada cop hi ha més col·leccions de moda anuals produïdes a una velocitat creixent. La moda moderna exemplifica millor que res la cultura de “comprar i llençar”.

Aquest desenvolupament insostenible no ha passat desapercebut, mentre que les crides a l’acció són abundants, les possibles accions, en general, es poden resumir en dues estratègies possibles: 1) reutilitzar materials i fibres i 2) dissenyar per a la longevitat.

La primera estratègia sembla aplicable al model de negoci actual de la indústria de la moda. No obstant això, la infraestructura per recollir peces usades està lluny d’existir. De la mateixa manera, les tecnologies actuals que converteixen peces usades en noves fibres són insuficients. En realitat, menys de l’1% dels materials utilitzats per produir roba es recicla en roba nova i es calcula que el 73% de tota la roba acaba als abocadors o s’incinera.

L’estratègia de longevitat, d’altra banda, té l’avantatge de ser immediatament accessible tot i que no depèn de logística i tecnologia complexes. Les estratègies de longevitat canviarien la fase de disseny cap a la funcionalitat, la durabilitat i la personalització, mentre que les opcions de materials podrien moure’s cap a fibres naturals i renovables.

Tanmateix, perquè la indústria de la moda avança seriosament en aquesta direcció, també caldria un enfrontament amb l’estat actual de les coses. En particular, els models de negoci que es basen en la fabricació i venda contínua de cada cop més productes. Els nous models de negoci s’haurien de centrar en serveis de reparació, manteniment i recirculació de roba.
Els experts danesos en moda sostenible de l’Escola de Disseny Kolding assenyalen el sector de la pell com un model a seguir per a la sostenibilitat per a tota la indústria de la moda. El material en si és renovable, biodegradable i de llarga durada. A més, l’estructura del sector de la pell es caracteritza pels serveis que ofereixen els pelleters, que poden reparar peces de pell, o remodelar completament peces.

L’avantatge d’això no és només la vida útil prolongada de les peces de pell, sinó també el component emocional. Els investigadors de la moda assenyalen regularment que quan la gent està emocionalment lligada a la seva roba, tendeix a cuidar-la millor i a portar-la més sovint, cosa que en realitat és un consum sostenible.

Com es lliga emocionalment la gent a la roba? Per diverses raons, però el més sovint perquè la qualitat és bona, el preu del producte ha estat relativament alt, el consumidor ha anat a reparar aquesta peça de roba o si la roba és heretada. Una vegada més, la pell sembla marcar totes les caselles.