La Pelleteria la Sibèria va ser fundada l’any 1891 per Josep Ticó i Rebert. Aquell tombant de segle és una de les etapes més creatives, més apassionants i més decisives de la nostra història recent, i va donar naixement a multitud d’iniciatives i d’empreses com la nostra.

Vivint al mateix impuls d’un poble que vessa energia, un noi molt jove provinent de Balaguer arriba a Barcelona disposat a obrir-se camí. És Josep Ticó i Rebert (1870-1936). Entra d’aprenent en una casa de curtits, Can Montiu, i endevina el brillant futur de la pelleteria. Amb aquest designi marxa a París per conèixer l’ofici i es posà a treballar a Can Revillon, famosa casa ara i aleshores a tot el món. Allà va aprendre l’ofici de tallador amb un fill de la casa Revillon. Allà, a París, madura la idea d’establir-se pel seu compte.

Era un moment bo ja que s’acabava d’introduir la sofisticada màquina de cosir pells (1890), que revolucionava la fins aleshores difícil costura a mà.

El jove Ticó es casà amb Victorina Roig i Falguera i instal·là el seu negoci al carrer de la Portaferrissa quan només tenia 21 anys.

Trià com a nom de l’establiment Pelleteria la Sibèria, perquè la Sibèria és un dels territoris més rics en pells de tot el món.

Ben aviat es traslladà al carrer de Petritxol i després al carrer de Santa Anna.

L’èxit del negoci i la dinàmica de la ciutat que surt de les muralles per eixamplar-se van fer que l’any 1907 Josep Ticó s’instal·lés   al mateix lloc on avui es troba la casa matriu, a la dreta de l’Eixample, a la Rambla de Catalunya, xamfrà amb la Gran Via de les Corts Catalanes.

La Sibèria va ser la primera pelleteria pròpiament dita de Barcelona i d’arreu de l’Estat. Fins aleshores de pells fines només se’n feien servir per a ornamentació. A partir d’aquest moment se’n comencen a fer peces de vestir, especialment abrics, capes. És en aquest sentit que  pot considerar-se la pionera en al introducció de la pelleteria.

Amb l’expansió econòmica viscuda a Catalunya en el temps de la Gran Guerra, La Sibèria va créixer vertiginosament. Es confeccionaven articles per a tot l’Estat, fins i tot per a la Casa Reial. Aleshores es construí la fàbrica de curtits a Balaguer, un dels pocs edificis modernistes de la ciutat, que fou enderrocat a finals de l’any 1982.

La Sibèria no tan sols va ser important pel fet de ser la primera i principal del país;  va guanyar un dels premis de l’Exposició Internacional del 1929 , sinó també ho va ser com a escola de nous pelleters.

Els anys 1918 i 1919 la decoració de la botiga va ser completament refeta per inciativa de Josep M Ticó i Roig que es va establir com a pelleter a Londres. Aquesta,feta per l’interiorista Carles Rojas  d’estil proper a l’art Decó, és la que encara es conserva avui.  Les motllures amb una riquesa impressionant es mantenen en un estat literalment perfecte.

Tot i l’exposició Universal del 1929, Barcelona i tot el món entrà en una depressió econòmica general que afectà profundament la Pelleteria La Sibèria. Fou aleshores, 1932, quan Marià Espar, gendre del fundador, comprà el negoci a Josep Ticó i Rebert.

Amb la guerra civil l’empresa és col·lectivitzada juntament amb la fàbrica de Balaguer i l’empresa viu els moments més tristos amb la mort de Marià Espar, l’any 1936 i després Josep Ticó i Rebert.

L’any 1936 la fàbrica de curtits de Balaguer es desmantellada i traslladada a Burgos amb designis obscurs. Mercè Ticó i Roig és al capdavant de la casa i es viu una època de dificultats.

Amb la represa econòmica que segueix el pla d’estabilització es va anar obrint les importacions i la recuperació es fa evident.

L’any 1959 es fa una nova gran reforma dels aparadors i s’obren els vestíbuls mantenint els anteriors de l’establiment.

A partir de 1963 la Pelleteria La Sibèria presenta unes col·leccions completíssimes, requerides més d’un cop a l’estranger. La casa passa de manera efectiva a dependre de la tercera generació: Victòria, Maria Mercè, Josep i Ignasi EsparTicó. Amb aquest equip  hi col·laboren també Maria del Carme Almeda i Montse Figueras.

La ciutat creix sense deturar-se i la part alta s’ha convertit en un segon centre vital i, ja pensant en la celebració del centenari, l’any 1988, s’obren uns nous salons al carrer Ganduxer, amb una ambientació delicada, càlida i confortable.

Totes les capes de la societat catalana, des de la burgesia a l’aristocràcia, passant pel món professional, intel·lectual  i artístic, han estat client de la casa. Els noms de Picasso, Dalí i Miró en són uns exemples significatius.

Actualment la Pelleteria La Sibèria segueix com a referent de moda en pell de la ciutat i des del  nou mil·lenni  la quarta generació de pelleters, Victòria Espar Almeda i Marc Espar Figueras, porten el timó de l’empresa.

La quarta generació, combina amb encert la seva herència i el coneixement de l’ofici amb les noves tendències, la modernitat i les necessitats de la dona actual.